Aquest Cuaderno de verano reuneix els millors esbossos estiuencs de Miguel Gallardo, seleccionats entre les moltíssimes llibretes que va deixar, preciosos diaris de vacances dibuixats a la platja, a la piscina, o en tardes plàcides sota el porxo, bevent vi amb gasosa.

Són una mostra de l’expressió més lliure de l’obra del Miquel. Això ho dibuixava per a ell, per pur plaer.

Gallardo va fer escola: va mostrar recursos molt sòlids a l’hora de dibuixar situacions, personatges o expressions, embolicades en aquest humor tan seu, de vegades crític però sense mala llet, sempre tendre, d’aquella tendresa que fa somriure. Molts dibuixants s’hi han inspirat seguint unes regles invisibles sobre què cal fer i què no cal fer a l’hora de dibuixar.