Fill d’una família burgesa de Praga, va treballar d’advocat a la Institució d’Assegurances per als Accidents dels Treballadors de l’Imperi Austrohongarès. Kafka volia ser escriptor, però va publicar poc; sortia amb el seu amics i anava al cinema mut, i també va visitar París, Viena, Berlin, Munic i Milà.

Tot i ser jueu, rarament anava a la sinagoga. Va intentar casar-se amb insistència, i va tenir com a mínim cinc amants, amb algunes de les quals hi va mantenir una correspondència que s’ha publicat.

Ottla, la seva germana, va ser la persona que Kafka més va estimar. En canvi, mai no va sentir-se estimat per un pare que ignorava els llibres que el seu fill li deixava a la tauleta de nit.

Kafka escrivia ràpid i d’una tirada, sense correccions, en un alemany pulcre i particular, fruit de la seva feina funcionarial i del seu bilingüisme.

Al 1917 va contraure tuberculosi. Set anys més tard va morir d’inanició en un sanatori prop de Viena perquè la malaltia ja no li permetia ingerir res.