“Tucholsky domina la sàtira, reinventa l’article de costums i l’ús de l’anècdota. Hàbil en la caricatura, l’autor reprodueix monòlegs amb ofici de bon comediant”.

L’anècdota banal que esdevé reflexió sobre la naturalesa humana, l’al·legat contra la guerra i el nacionalisme, la burla de la pedanteria, la burocràcia o les convencions; tot allò que podia condicionar la vida d’un ciutadà alemany a l’època d’entreguerres és analitzat per l’aguda intel·ligència de Kurt Tucholsky en aquesta antologia de textos realitzada per la seva esposa. Si bé la ironia i l’humor hi són constantment presents, mai són recursos per ocultar l’horror que es gestava en el si de la societat alemanya. Considerat per Hitler com un dels representants de la decadent literatura urbana (la que van anomenar «literatura de l’asfalt»), Tucholsky va patir els efectes de la repressió nazi, que va intentar fer callar una veu lúcida i genuïna.