Néstor Almendros va ser la primera gran estrella de Hollywood nascuda a Barcelona. Entre finals dels anys setanta i els noranta, tot aprenent de cinematografia d’Espanya tenia Almendros al pedestal dels grans mestres. Oscaritzat al costat de Terrence Malick i director de fotografia de capçalera de François Truffaut, Eric Rohmer i Robert Benton, el seu domini de la llum va fer brillar com mai Meryl Streep, Dustin Hoffman, Richard Gere i Catherine Deneuve, i molts altres. Però Néstor Almendros va viure sempre amb una ferida oberta: el fet de no poder tornar a Barcelona i treballar-hi amb el mateix reconeixement. Primer, la repressió, i després, l’oblit. Tot i així, la vinculació del cineasta amb la seva ciutat i el seu país no van decaure mai, i la petjada que va deixar en les generacions futures, encara es nota. Laura Gavaldà va conèixer Almendros fa quaranta anys perquè era un gran amic d’infància del seu pare. Teixint memòria oral i arxius dispersos, ha escrit la biografia d’aquell home que la va fascinar.

«El meu Rosebud és la llengua catalana» - Néstor Almendros